Per si prefereixes llegir:
Si estàs passant per una ruptura de parella i ho estàs passant malament perquè no pots treure’t aquesta persona del cap…
… I penses tant en ell o ella que no pots dormir tranquil·la…
… I t’amoïna tractar d’entendre el perquè del que t’està passant.
Per què s’ha acabat?
Per què m’ha deixat d’un dia per l’altre?
Preguntes per les quals no tens una resposta i que et porten a sentiments d’impotència, fracàs, culpabilitat, solitud…
I és com un cercle viciós, vols no pensar-hi i resulta que acabes pensant-hi més.
Potser aconsegueixes no fer-ho per una estona distraient-te, fent una altra cosa, amb el treball, estant amb amigues, amics, fins i tot buscant una altra relació.
Però al cap del dia, quan t’atures, els pensaments tornen i per molt que ho intentes no aconsegueixes apartar-los.
I passen els dies, els mesos i pot ser que continuïs enganxada.
Hi ha persones que poden passar anys i no superar la ruptura, com també hi ha persones que amb el pas del temps aconsegueixen oblidar sense fer una cosa diferent de la que estàs fent tu.
Diuen, simplement, que el temps ho cura tot.
No ho sé, cada persona és un món, cada situació és particular i, encara que s’assemblin, cap no és igual.
Dit d’una altra manera tu ets única, la teva ruptura també.
I si estàs posant en pràctica la solució que fan servir moltes persones…
… Que a més a més sembla la més lògica i racional per a superar la ruptura,
la que va d’apartar del cap a aquesta persona i tots els records que et porta,
i no t’està funcionant com esperes i, pot ser que, fins i tot aconsegueixis l’efecte contrari,
resulta que acabes pensant-hi més…
Doncs et confirmo que no funcionarà i, a més a més, no serà una solució que et permeti avançar, aprendre de l’experiència i créixer com a persona.
Per què?
Per què quan més intentem treure’ns aquesta persona del cap no ho aconseguim?
Per 2 raons:
Perquè no ens l’hem de treure del cap, no hem d’esborrar-la…
Hem d’integrar-la
Això vol dir donar-li a aquesta persona i tot el que hem viscut amb ella, el lloc que li correspon al nostre cap i al nostre cor.
Donar-li el lloc que correspon a totes les experiències que et van enriquir o et van pertorbar, el bo i el dolent, el que et va agradar i el que no.
El que coneixies de tu mateixa i el que vas descobrir.
I acceptar que això pot ser que et generi resistència…
Integrar? Com? Per què? Ni parlar-ne!
Passar pàgina i endavant!
I…
Al que et resisteixes .. persisteix.
Recorda-ho.
No es tracta d’esborrar a aquesta persona del teu cap i de la teva vida sinó de donar-li el lloc que li correspon.
Perquè aquesta persona és una part de la teva vida, és allò que tu vas viure amb ella o ell.
Aquesta persona és el que vas sentir al seu costat.
Les experiències, els aprenentatges, les vivències…
Tot això és teu
És una part de tu, de la teva vida.
No ell o ella, tu.
Tu vas viure, tu vas sentir, tu vas fer… en definitiva:
Tu vas estimar.
Tu t’emportes de la relació alguna cosa que t’ha canviat.
No ets la mateixa persona després de la relació que abans d’aquesta.
I estarà bé que ho integris.
Perquè si no ho fas i apartes a l’altra persona del teu cap sense més ni més, t’estàs apartant en part a tu mateixa.
Això és molt important.
No és l’altre o l’altra, ets tu i tot el que vas viure.
Una part de tu valuosa que s’ha de quedar amb tu.
Això és integrar.
I, si ho aconsegueixes, quan arriben altres relacions no t’afecta el ressentiment.
L’altra persona no et recorda a l’anterior, has madurat, has crescut, has avançat cap a una relació de parella sana.
Així que… Com s’integra?
Amb dos exercicis que et proposo en dos nivells successius:
1- Per al ressentiment, l’odi, els pensaments en bucle, les preguntes sense resposta.
Cada dia, a la mateixa hora, escriu en una llibreta i per un temps determinat (per exemple 10 min).
Escriu tot el que et vingui al cap sobre aquesta persona. A poder ser negatiu.
Tot el teu ressentiment, odi, ràbia, tot el que et vingui… si pots.
Perquè pot ser que no et sigui tan fàcil com sembla.
Cal donar-se permís per a expressar sentiments que no solem acceptar, que jutgem com a negatius i no deixem que surtin.
De manera que pot passar que de sobte, se’ns quedi la ment en blanc.
Caram! ara que volem pensar i escriure tot el que ens ve al cap, cosa que no podem evitar quan estem cansats i ens adormim… resulta que ara no surt.
Recorda:
Al que et resisteixes … Persisteix
I ho fa en forma d’aquests blancs al cap, en forma «d’ara no em surt»
Així que permet-t’ho.
Si et serveix pots començar escrivint precisament això:
«Ara no em surten els pensaments que tinc a la nit o en altres moments»…
… i continuar amb el que et vagi venint.
Si de totes maneres encara no surt i, en canvi, quan te’n vas a dormir surten, et proposo que sigui en aquest moment quan vagis a buscar la llibreta i escriguis tot el que et vingui.
Fes-ho per un temps limitat de 10 a 15 minuts, si veus que és poc allarga-ho segons vegis però fes-ho per un temps estipulat. Fes servir l’alarma del mòbil com a ajuda.
Necessitaràs un temps per a sentir que t’ajuda aquest exercici, però no dubtis que ho farà.
Bé, com que avui m’he enrotllat molt, us deixo per al següent vídeo/article la proposta 2.
I si necessites ajuda per a acceptar la ruptura de parella i avançar en la teva vida pots informar-te de com et puc acompanyar.
Per a això t’ofereixo una entrevista gratuïta de 30 min per videoconferència.
Si vols concertar la sessió deixa les teves dades a continuació i et contesto aviat:
O si ho prefereixes…